UDOLAR

Dissabte passat vaig sentir udolar un gos, com si fos un llop. No m'ho podia creure, enmig de les gelades el gos protestava per la posta de sol i l'arrivada de la nit i el fred intens, quan vaig trobar a quest video al youtube, vaig trobar la prova de que els gossos també udolen.

Impacientant-se a la fila

Una manera com una altra de perdre els nervis.
Enfi qui no ha tingut alguna vegada aquesta senssació a la vida ?.

THOR

El passat dia 29 d'abril, es va estrenar la pel·licula THOR, basada en les histories dels tbos que es van públicar en els anys 70 i 80 del segle XX.

Encara no he tingut ocasió de veure el film, però alguns companys que ho han fet em diuen que els ha agradat.

Dijous Gras, el dia 3 de març de 2011 ?.

Un dia per consumir truites i butifarra d'ou.

La festa més llardera enguany és cel.lebra molt tard.  Perqué ?.

I comença a tot el món igual ?.

El dimecres de cendra,
el dia de l'enterrament de la sardina serà el dia 9 de març.



Calendari del més de març.
Recordeu, el 3 de març dijous gras (que coincideix amb el dia de sant medir)
I el 9 de març dimecres de cendra. Enterrament de la sardina.
El dia 20 de març comença la primavera.



La lluna plena es el dia 18 d'abril.

La primera lluna plena després de començar la primavera.

El 18 d'abril ens marca doncs quina és la setmana on és cel.lebra la setmana santa.

Tal com deia la setmana del 18 d'abril, será setmana santa.

Si al dia 18 li descomptem 40 dies de quaresma, dies en que no es pot .......

Ens trobem que el dimecres de cendra és el dia 9 de març

i per tant el dijous gras una setmana abans el dia 3 de març.    

Espero que pogueu disfrutar com cada any del carnestoltes.

Aquest any sabreu a més a més perquè ho cel.lebrem cada any en una data diferent.

Salutacions...

Caminada de Sant Cugat a les Fonts de Terrassa



Mapa de Google



La ruta comença a l'estació de FFCC de Sant Cugat, i després de passar pel Monestir de la població, s'enfila envers l'urbanització de can Barata, a partir d'alli va a parar a l'estació de FFCC de les Font de Terrassa.
El recorregut es de poc més d' 11 Kms i la duració prevista del trajecte es de 3 hores.



Un dels principals objectius a la vida

Sentir-se apreciat és un dels principals objectius que tenim tots a la vida. Tant dona que l'apreci vingui dels fills, de la parella, de la familia, dels amics, o de tots plegats.

A T = Amistats Tranquiles.

Amistat tranquil·la.

Dies enrera vaig parlar en un comentari al Facebook de la amistat de intensitat baixa.
Que significa aquesta expressió ?. Sovint passa que coneixem persones de l'altra sexe, amb la que establim amistat, el que passa es que aquesta amistat corre perill d'ultrapassar el que seria desitjable i embolicar-se. I com que volem evitar a tota costa els embolics, sovint fem papers poc aixerits. Aquestes situacións generen molt d'estress.

Es millor mantenir les amistats en una zona de intensitat baixa, es a dir aconseguir el que s'en diu una amistat tranquila. Com aconseguir que la amistat amb personal de l'altra sexe es mantingui en zona tranquila ?.

Buf. Val a dir que això es tot un art, conec gent que en te la ma trencada, jo he de dir que n'estic aprenent i cada vegada aconsegueixo millors resultats.

M'agradaria que hi hagués un intercanvi d'opinions sobre aquest tema tant interesant.

Que en penseu vosaltres ?.

Cargol Witworth ? On el puc trobar ?.

La meva desbroçadora es marca Ryobi, te un motor de benzina i un capçal de fil de nylon.
Dies enrere es va espatllar, va caure a terra un cargol i es va desmuntar el tub d’escapament.
Al caure en terreny boscós va ser impossible de localitzar el cargol perdut.

Així que em vaig adreçar al meu ferreter de capçalera, el de tota la vida, amb un cargol de mostra i aquest em va dir que la mida del cargol es molt poc usual i que es molt difícil de trobar.

Molt amablement el meu ferreter em va aconsellar d’anar al Servei Estació del carrer Aragó, a buscar el tipus de cargol adequat. Tampoc al Servei Estació el vaig trobar, ni al Valls del carrer de Sants, ni al Balius del Poble Nou,

Finalment el cargol de tipus Whitworth per la maquina Ryobi, el vaig trobar a la Ferreteria Pujol de l’Hospitalet. Tant de bo! Algú m’hagués indicat abans on el podia trobar.

A continuació us poso la informació que he pogut trobar descriptiva del cargol especificat.


Característiques de la rosca Whitworth. La primera persona que va crear un tipus de rosca normalitzada, aproximadament sobre 1841 va ser l'enginyer mecànic anglès sir Joseph Whitworth. El sistema de rosques Whitworth encara s'utilitza, per reparar la vella maquinària i té un filet de rosca més gruixut que el filet de rosca mètric.

El sistema Whitworth va ser un estàndard britànic, abreujat a BSW (BS 84:1956) i el filet de rosca fi estàndard britànic (BSF) va ser introduït el 1908 perquè el fil de rosca de Whitworth resultava gruix per a alguns usos.

L'angle del fil de rosca és de 55 ° en lloc dels 60 º que té la rosca mètrica la profunditat i el gruix del filet de rosca variava amb el diàmetre del cargol (és a dir, com més gruixut és el pern, més gruixut és el filet de rosca).

Eduard Punset: El nostre cervell es beneficia de l'exercici físic.

Pere Tor: El teu comentari està esperant ser moderat. 11 juliol 2010 a les 12:12

En certa manera no em sorprenen les afirmacions del Sr Eduard Punset, hi ha un corrent dins de la medicina que ens parla del tractament del malalt com un tot, per exemple aquest corrent ens diu que el malalt del cor no només té un cor malalt, sinó que presenta un estat general de malaltia que es manifesta a través del cor.

Tant és així que el departament de salut ens diu "Mou-te", "puja les escales a peu" o... "qui mou les cames mou el cor". Sigui com sigui l'activitat física i l'activitat lúdica ens proporcionen satisfacció tant física com espiritual i això afavoreix la nostra salut.

El que si és important, és que algú s'encarregui de recordar-nos que hem de fer exercici, que el sedentarisme és el principal enemic de la nostra salut i que en definitiva, qualsevol excusa és bona per gaudir de la vida en plenitud. Bravo Mr Punset!.

Nota: per veure l'article escrit pel Sr. Eduard Punset premer el titol d'aquest artícle.

Eduard Punset. Permetre o no la infidelitat.

Es pot pecar de moltes maneres, pensament, paraula i obra. Jo puc dir que he estat infidel de pensament i de paraula. Però qui no ha vist una noia maca en una revista i ha pensat en el seu interior, ummmmm quina dona!!?.
I qui no li ha dit alguna vegada una floreta a alguna noia de bon veure?.

No obstant això puc assegurar que mai, mai, he estat infidel més enllà del pensament o la paraula. I no m'han faltat ocasions certament.

Un dels motius de la coqueteria, tant femenina com masculina és posar-se a prova un-a mateix- a, és allò que se'n diu "estar en el mercat" saber si encara ets capaç de "agradar" a algú.

Ummmm saber que agrades, va molt bé per l'autoestima i per agradar-te a tu mateix, el que passa és que cal tenir molt autocontrol per no anar més enllà.
A això li dic jo maduresa, a la gent li costa madurar. Però en fi temps al temps.



Nota: Publicat al blog d'Edurad Punset el dia 10 de juliol de 2010 a les 2: 15 pm. Per veure la conversa completa del blog d'Eduard Punset al que faig referència, premer el tipol d'aquest article.

Mobbing ?

Al blog d'Eduard Punset, aquesta setmana toca parlar de mobbing.
Em pensava que era un tema amb una petita repercussió dins de la nostra societat.
I el cas es que estava equivocat, poques vegades he vist tanta efervescencia sobre un tema com amb el que ara ens ocupa.

Continuará. (....)

I comença la generació iPad

Quan tenia 22 anys, es a dir cap el 1982. Varem assistir al naixement del microordinador, eren verdaderes maquines del temps, maquines mítiques, com ara els Commodore o els Sinclair "Spectrum" , que tenien el mèrit de convertir els fins aleshores grans ordinadors amb tones de pes, en petits instruments a les mans de qualsevol aficionat.

Els gràfics, la connectivitat i la potencia d’aquells vells trastos no tenien res a veure amb els ordinadors personals d’avui, però suposaven un abans i un desprès pel que fa a la era Informática. A mi m’agrada explicar que encara avui guardo un vell Commodore, com una relíquia de l’informàtica, alguna cosa així com ara un Seat 600 pel que fa a l’era del automòbil, l’altra gran revolució del segle XX.

Doncs bé, després del Sinclair va venir el primer PC, que va suposar l’enlairament de la marca Microsoft i el conseqüent enriquiment del sr. Bill Gates. Continuaven sent uns ordinadors vetustes i sossets des del punt de vista gràfic, però eren un pas endavant.

Ara la iPad també es un pas així. La connexió a Internet, els gràfics, la potencia, l’ interactivitat amb la pantalla, han fet un gran canvi.

Crec que amb iPad passarà com amb el mòbil, dins de pocs anys tothom anirà amb la pantalleta, al metro llegint o fent video conferencia , el fabricants de marroquineria, feran bosses per a dones amb un espai especial per la ipad i fins i tot els homes tornaran a portar una mariconera de la mida de l’artilugi de la marca de la poma. Jugarem en línea, xatejarem amb els amics, podem dir que el futur ja es aquí.

L’única cosa que voldria demanar als desenvolupadors d’aquests artilugis es que creïn aplicacions per a fomentar les relacions socials de la gent. Recordin la plaça del poble, el banc per seure de la gent gran, el lloc de trobada i de conversa per excel·lència. I creïn aplicacions per a fomentar la trobada de la gent, no es tracta de facilitar la promiscuïtat, ni la recerca de parella, sinó de fomentar l’amistat i l’intercanvi d’opinions, tal com ho farien els habitants d'un poble a la Plaça Major.

Es tracta de tornar a les partides de cartes del casal, a les sessions de ball de la Festa Major i a les lectures de poesia en grup. Malauradament l’informàtica correm el perill de convertir-nos en uns simples espectadors d'un món que cada vegada es menys el nostre. No senyor, l’informàtica ha de ser una eina per fer-nos protagonistes d’eixe món. Ens ha d’integrar en eixe món i no pas aïllar-nos d’ell.

Des del meu punt de vista, aquest és el gran repte.

Visita al metro

El passat dia 9 de gener vaig visitar el metro de BCN.

Es tracta d'un primer tram de 5 estacions de la línea 9. Aquesta línea está previst que tindrá més de 30 km. de llargada i será per tant una de les de major longitud del món.

Cal destacar aspectes novedosos d'aquesta línia, com ara la construcció del tunel i de les estacions, basats en els treballs de máquines tuneladores molt modernes, així com l'incorporació de forma massiva d'ascensors per baixar del carrer a les andanes, enlloc de les antigues escales mecàniques.

Per altra banda els combois també presenten aspectes novedosos, el vagons están interconectats de manera que els passatgers poden cambiar amb total comoditat d'un vagó a l'altre i fins i tot desplaçar-se a peu per dins del tren de punta punta. La conducció del comboi és automàtica, per tant no hi ha presencia de conductors en els trens, i tant la part davantera com posterior del tren són accessibles als viatgers, de manera que es pot veure la via i fins i tot filmar, tal com heu pogut apreciar en el video.

I encara queda un aspecte novedós per comentar, i son les portes correderes que s'han incorporat a l'andana i que només obren automaticament en el moment que el tren está aturat a l'estació. Dit d'altra manera, les portes de vidre de l'andana están sincronisades amb les portes del tren metro. Tot plegat fa que aquesta linia, la linea 9 sigui gairebé futurista.

DESSITJOS ................ ?

Summer time

Aquest videos em serveixen per "estudiar" els passos del line dance, ja que es molt facil d'equivocar-se quan es té poca práctica, com tinc jo.

Little Chihuahua

Un dels passos que estem fent al curs de line country

Line dance country

Podeu veure aqui la evolució del Line Dance Country.

De la modalitat anomenada Precious Time.

Remet la crisi económica ?.

Si hem de fer cas dels diaris d'avui, sembla que comença a haver-hi signes clars d'un canvi de tendència pel que fa a la crisi econòmica. Tant de bo siguin certs aquests indicis i els indicadors d'activitat comencin a millorar. Dit això, cal tenir en compte algunes premisses.


A/ La recuperació encara és molt incipient i per tant el camí cap a la bonança es preveu llarg, esperem que no massa llarg. De tota manera com que aquesta millora està agafada amb pinces, qualsevol entrebanc podria desbaratar seriosament el bon camí.


B/ Una millora de l'activitat hauria de tenir com a conseqüència la millora en els índex del mercat de treball, que tradicionalment a Espanya te les pitjors xifres de tot Europa. Si ens volem homologar amb els països desenvolupats, aquesta és precisament la principal assignatura pendent del país.


C/ Finalment aquesta crisi ha posat de manifest el punt més feble, l' excessiva dependència de la nostra economia, respecte del sector immobiliari. I es que vendre immobilitzat, no deixa de ser una manera de vendre territori, o dit d'altra manera, no deixa de ser una manera de "vendre la casa i anar al lloguer". Vol dir això que hem de renunciar a crear riquesa a través de totxo?. De cap manera!. El que hem de fer, és aprofitar el diner fàcil que proporciona el totxo, per diversificar el nostre teixit productiu, capitalitzar la nostra industria, especialitzar els nostres serveis i donar la màxima qualitat possible al nostre turisme. Aquesta ha de ser l’estratègia per aconseguir un creixement equilibrat de la nostra economia.

(*) PRINCIPIS DE L'ECOLOGIA EMOCIONAL.

L'inteligència emocional, és una de les asignatures més dificils de la vida. I en canvi tots absolutament tots, la tenim que aprovar.

(*) Si cliques damunt del titol d'aquest article t'apareixerà un power que val la pena de llegir sense pressa.

Avui he estrenat el meu estel.

Aquesta tarda a la platja de Vilanova he epogut estrenar per fi el meu estel de colors.
La veritat és que m'he tingut que barallar una mica amb els reglatges de l'aparell, però finalment he pogut estar més d'una hora gaudint de la platja del vent i el sol de la tarda.
Finalment el temps s'ha aguantat prou bé.
Fantastic !!.

Tor, Tretze cases i tres morts.

Un llibre escrit per Carles Porta ens explica les peripécies d'un poble de muntanya, aprop d'Andorra, conegut per les baralles dels seus habitants encegats per la copdicia de posseir la muntanya de Tor. Poble fronterer i camí de contranbandistes, el nóm d'aquest poble s´ha fet tristement famós.
Per desgrácia els cognoms no sempre porten connotacions agradables. C'est la vie.!

TOR = THOR ? 2

En Pere Tor per la festa de Sant Medir del 2007, viatjant en un carro arrastrat en aquest cas per dos magnifics cavalls. Si mirem el gravat del Thor Escandinau, veurem que hi ha certes similituds entre les dues escenes. Curiós. Sembla mentida que entre una i altra escenes hi hagi mil anys de diferència i 4.000 kms de distància.
Quina gràcia. !!

TOR = THOR ?

Thor viatjant en carro.

Investigant sobre el mot TOR:

Bueno estic encuriosit per el tema de la mitologia nórdica i la veritat es que es un veritable regal. Per exemple he descobert que Thor el deu del tro, era conegut per al seu martell, però tambe perque viatjava en carro. Thor es venerat des de Islandia, fins Noruega, Suecia, Finlandia, Anglaterra i Alemania. És ben curios el tema. I ara em pregunto el cognom Tor pot tenir alguna cosa a veure amb el Thor Escandinau?

Doncs pel que veig al Google, es pot considerar equivalent, es a dir tant s'escriu amb "h" intercalada com sense. Per tant es pot considerar que Tor es una manera válida de designar al deu del Tro anglosacsó. Extremadament curiós.

De fet els heraldistes consideren que el cognom Tor te el seu origen a Asturies. La pregunta seria, es possible que el cognom Tor arrivés a la Comunitat Asturiana per mar?. I si correspongués a un vaixell d'origen Escandinau?. Es una teoria, però te certa verosimilitud. Si aixó fos aixi, l'origen del cognom Tor es podria situar als paisos del nord.Interesant teoria no creieu?.

*********************

(Mitología) Thor o Tor proviene del nombre nórdico Þórr (pronunciado en español de España "Zor"): el Dios de los vikingos. También es llamado Tiwur y Darmer, según la zona, o Þunor en inglés antiguo.Es el dios del trueno y de la Guerra. Es hijo de Odín y Frigga. Tiene el pelo rizado y rojizo y barba. Su mujer es Sif, y tuvo un hijo llamado Magni con la giganta Jarnsaxa; aunque es posible que ambas mujeres sean la misma.

Mientras que Odin es el astuto dios de los poderosos y los aristócratas, Thor el dios patrón de la gente simple y trabajadora, en particular de los guerreros. Thor vive en la mansión de Bilskirnir, en Thrudheim, su reino personal dentro de Asgard. Durante Ragnarok, Thor perecerá en una lucha mortal contra la serpiente boreal, Jormungand.

Thor es uno de los personajes principales de los Eddas de Snorri Sturluson, donde combate contra los gigantes. A juzgar por Snorri, Thor es un dios simple y directo, ni el más inteligente, ni el más poderoso; de hecho, es derrotado por la magia del rey de los gigantes de hielo, Utgardaloki y burlado por Skrymer o Skrymir, Rey de los Gigantes.

Thor viaja en una carreta tirada por dos machos cabríos voladores, Tanngrísnir y Tanngnjóstr. Estos monstruos son tan grandes que arrasan la tierra a su paso. Maravillosamente, pueden ser asados y comidos por Thor y luego vueltos a la vida en caso de necesidad.La más famosa de las posesiones de Thor es su martillo mágico, Mjolnir, que al ser lanzado a un blanco, retorna mágicamente a su poseedor.

Para alzar un arma tan formidable, incluso una deidad como Thor requiere usar guanteletes de hierro y un cinturón que dobla su fuerza, conocido como Megingjord. El golpe de este martillo provoca los truenos; palabra que, aparentemente, desciende del nombre de Thor.Thor es el protagonista de la saga Thorsdrapa, redactada por Snorri Sturluson, y contenida en el Skaldskaparmal.

También aparece en las siguientes sagas:* Hárbarðsljóð* Gylfaginning* Grimnismál* Hymiskviða* Þrymskviða* AlvismalEl día jueves entre los nórdicos era llamado el día de Thor; lo que inspiró el nombre del día jueves en inglés (Thursday), neerlandés (Donderdag), alemán (Donnerstag), sueco (torsdag), danés y noruego.El arquetipo de Thor como dios del Trueno lo acerca a otros dioses de todo el mundo, como Indra, Perkunas, Perun, Zeus y Xolotl.

Més rumors?. No gràcies !.

Aquest titol em serveix per recomanar-vos un llibre.Escrit pel Sr. Ferran Ramon-Cortés i que es titula " virus"-Un relato sobre el peligro de los rumores en las organizaciones-.El llibre está editat per RBA/ nueva empresa.Es un llibre molt facil de llegir i molt interessant.El podeu adquirir al quiosc juntament amb la revista Cuerpomente del mes de febrer en curs. Us el recomano.

CASUAL DAY (*)

Casual Day es una peli molt interesant. Perque mostra com manipulen les empreses als seus treballadors.

Atencio!.

Si piqueu al titol d'aquest article podreu veure-la.

BENVINGUTS AL NORD

Una gran pel.lícula.

Barack Hussein Obama

Felicitats sr. Obama
Si ahir va ser investit President dels EEUU. A partir d'avui la situació que haurá d'afrontar, no es cap ganga. L'interminable i costosissima guerra d'Irak, el conflicte arabo-israeliá i per damunt de tot, la profunda crisi económica. Li desitjo tota classe d'éxits sr. Obama.

Sobre Cuba, Estats Units i Espanya.

Els dies 21 i 10 de Juny de 2008 amb motiu de l'obertura a la ciutat de Barcelona del Castell de Montjuic i de unes declaracions a la premsa d'en Fidel Castro, vaig fer una mena de predicció en forma novel·lada sobre Cuba, Estats Units i Espanya. ( Podeu consultar l’històric d'aquest mateix blog. )

En primer lloc vaig preveure que guanyaria Obama, a les eleccions americanes. Això ja es realitat.
En segon lloc, vaig pensar que Obama pel seu tarannà i tenint en compte que ha tingut un gran suport de la família Kennedy y que Kennedy va ser qui va viure la crisi del míssils soviètics en territori cubà, que van desencadenar una crisi política sense precedents. Obama probablement tindrà com a prioritat, la resolució del conflicte Cubà.

Però aquí no acaba la cosa, perquè si tenim en compte el programa 30 minuts, emès ahir per la televisió catalana. Resulta que es confirma que el pare de Fidel Castro va lluitar a la guerra de Cuba contra el americans. La qual cosa voldria dir que Fidel va començar la seva guerra particular contra els Estats Units molt abans de la revolució, a partir d'aquella guerra, la qual cosa, vincularia encara més la actual situació de l'illa caribenya amb la guerra colonial viscuda fa més de 100 anys. Buf... quasi res.

En tot cas, crec que el paper que l'actual govern espanyol ha de jugar en la crisi cubana, ha de ser un paper conciliador entre les parts, això sí, procurant salvaguardar els interessos dels súbdits espanyols presents a l'illa. Però es evident que cal passar pàgina i aconseguir de la millor manera possible, que EEUU aixequi l'embargament comercial al poble cubà. I això, vist tot lo que s’ha comentat anteriorment, es responsabilitat espanyola, també.

Es una opinió, la meva opinió, naturalment.

PAGAR EL TRANSPORT PUBLIC O NO PAGAR

peretor ha dit...
Be soposo que es una qüestió de civilització. Si no paguem el metro perque no ens agrada el preu. Tampoc hauriem de pagar la hipoteca perque es massa cara, ni el gas, ni l'aigua, ni la llum, hauriem n'anar al super i no pagar. Al Corte Ingles i saltar-se la caixera, etc.Esclar que portat a un extrem, acabariem tots plegats vivint a l'edat de pedra, així si que deixariem de pagar tots els serveis que rebem. Però estic segur que fins i tot així no estariem millor que ara. Per tant la meva conclusió final, es que mes val que fem l'esforç de pagar el bitllet de metro.En tot cas si el sistema no ens agrada sempre tindrem dret a reclamar.
17 / gener / 2009 16:00


Francis Black ha dit...
yo tuve un problema hace unos dias , lo explique en mi
Hay que pagar pero el servicio es malo .
17 / gener / 2009 20:54


peretor ha dit...
De fet jo agafo el metro cada dia a la mateixa estació de metro de Sants, però una hora més tard i a aquella hora, gairebé tothom paga el transport. També es veritat que de tant en tant em trobo amb una brigada de 5 o 6 revisors que demanen el bitllet i per tant a aquella hora hi ha la "pressió" suficient per evitar la temptació de no pagar.Esta clar, que sempre hi haurá gent que no podrá pagar, ect. Pero aixó entenc que ja es un tema de serveis socials, però la gran majoria ho pot fer i ho ha de fer.
17 / gener / 2009 22:03

Miquel Casellas ha dit...
Ja saps el que et toca. siguis solidària
18 / gener / 2009 12:20


[Photo] Cada dia agafo la Línia 1 del metro a l'estació "Plaça de Sants" per anar a treballar i diàriament em pregunto: per què pago? i de seguida tinc la resposta: Ho he de fer ja que és la meva obligació. No és un sevei grautït i, a més a més, perquè a l'utilitzar el títol integrat ja porto el bitllet "pagat" al cancelar-lo a Castelldefels. Ja veieu que és un diàleg súper profund :)[Photo]Això ve al cas ja que estic convençuda, després de molts dies de fixar-m'hi, que sóc la única persona que al voltant de les 7:30h del matí cancel·lo el bitllet en aquesta estació. Persones de totes les edats obren la porta de sortida amb total normalitat i sense immutar-se. Com si fos la cosa més natural de món. Val a dir que no hi ha personal ni a taquilla ni vigilant. Realment em sento idiota, però...[Photo]Ahir, cosa insòlita, a l'andana vaig trobar-me a una parella de "seguretat" i vaig preguntar-lis per aquest fet. Van contestar-me que ja ho sabien però que tenien ordres de no increpar ningú. Què ells vigilen per la integritat de les persones, però no els interessa si paguen o no. Un d'ells va permetre's el luxe de recomanar-me que no pagués ja que "tot el que pugui sortir gratis s'ha d'aprofitar" també va dir-me que "és una vergonya el que s'ha apujat el preu del transport públic"Hi ha qui diu que és un acte de protesta ciutadana per cridar l'atenció dels responsables polítics davant els abusos que patim els ciutadans per part de les empreses de tranport públic (autobús, metro i tren) que donen un servei mediocre a preu de categoria.Seré antiga però, mal em senti com d'un altre planeta, seguiré pagant el meu bitllet.
publicat per Bruguers a les 21:49 del 14/01/2009

Deixeu el vostre comentari

HO HAVEU VIST, AIXÓ! "EL ROCK DE LA PAELLA"

El rock de la paella, recollons quina cançoneta !.